Lluís Llach s’ha caracteritzat per tenir un discurs polític punyent, radical i compromès al llarg de la seva carrera. Però alhora, Llach és un dels màxims exponents de la poesia sobre la tendresa o l’amor. Sovint, des d’un cert to fatalista, Llach ha explorat en les seves cançons la sexualitat en la vellesa, l’alliberament o l’amor a un petit país.
Parlar d’alliberament sovint té les seves controvèrsies. La necessitat d’alliberament sol provenir d’una opressió i el procés per a arribar-hi sovint passa per una certa transgressió. Escriptors com Oscar Wilde ja van rebre al seu dia l’etiqueta de transgressor, per actuar d’una forma grollera per a la moral de la societat del seu temps.
Els ambients de Wilde eren considerats tenebrosos, i no és d’estranyar. En diversos moments de la història, els personatges “alliberats”, avançats al seu temps, han despertat una imatge tenebrosa i lúgubre. A The Rocky Horror Picture Show el dolç transvestit que pretén alliberar de la repressió moral als jovenets monògams a través de la luxúria és un personatge altiu, prepotent, indomable i mesquí. Les mateixes característiques arrossega el personatge principal de Raspberry Reich una dona autoritària amb els seus companys, disposada a iniciar una intifada d’alliberament sexual.
No és d’estranyar doncs, que el món de la cultura hagi tractat l’alliberament sexual amb una estètica tenebrosa. L’estètica transmesa per la cantant Alaska la va transformar en una icona dins el món gai. I en l’obra de teatre Gang Bang retratava els locals de sexe gai com un lloc sense un bri de llum, ambientat en la foscor, a palpentes, a les tenebres.
Parlar d’alliberament sovint té les seves controvèrsies. La necessitat d’alliberament sol provenir d’una opressió i el procés per a arribar-hi sovint passa per una certa transgressió. Escriptors com Oscar Wilde ja van rebre al seu dia l’etiqueta de transgressor, per actuar d’una forma grollera per a la moral de la societat del seu temps.
Els ambients de Wilde eren considerats tenebrosos, i no és d’estranyar. En diversos moments de la història, els personatges “alliberats”, avançats al seu temps, han despertat una imatge tenebrosa i lúgubre. A The Rocky Horror Picture Show el dolç transvestit que pretén alliberar de la repressió moral als jovenets monògams a través de la luxúria és un personatge altiu, prepotent, indomable i mesquí. Les mateixes característiques arrossega el personatge principal de Raspberry Reich una dona autoritària amb els seus companys, disposada a iniciar una intifada d’alliberament sexual.
No és d’estranyar doncs, que el món de la cultura hagi tractat l’alliberament sexual amb una estètica tenebrosa. L’estètica transmesa per la cantant Alaska la va transformar en una icona dins el món gai. I en l’obra de teatre Gang Bang retratava els locals de sexe gai com un lloc sense un bri de llum, ambientat en la foscor, a palpentes, a les tenebres.
Potser és cert que, en alguns d’aquests casos, no es volia parlar d’alliberament, d’una sensació orgàsmica d’haver-se després de les cadenes, sinó una acurada crítica a l’alliberament fal·laç, aquell que pretén ser-ho i no ho és. Aquests apunts culturals es mantenen en el nostre imaginari cultural per la seva estètica, però, malgrat això, després d’aquesta radiografia, la pregunta és: on queda espai per la tendresa en tanta fatalitat? Hi ha una escletxa de llum en les tenebres de l’alliberament?
Al 1977, Lluís Llach publica l’àlbum Campanades a morts on es troba Cançó d’amor. Amb aquesta composició Llach retrata les tenebres del seu alliberament, des de l’òptica sensible i política que el caracteritza. A continuació us n’oferim la lletra, testimoni de la situació d’un cantautor que, acabat el franquisme, lluita per visibilitzar i dignificar la seva opció sexual.
Si avui parlo d’amor és per dir-vos potser sense força ni traça, que he fet tantes cançons amagant veritats sota un joc de paraules.
Si avui parlo d’amor és per dir-vos potser sense força ni traça, que he fet tantes cançons amagant veritats sota un joc de paraules.
És potser per això que me cal dir-ho ara.
Parlaré de les lleis que han fet del nostre cos tan grollera mentida,
que potser caldrà dir que les lleis han confós plusvàlua amb família.
Potser no tinc raó, potser tu, potser jo.
I parlaré d’aquells de qui el cos és presó de passions condemnades,
i en un llit clandestí quan per fi ve la nit amagats s’amanyaguen.
No sé si tinc raó, potser tu, potser jo.
L’amor és el plaer gratuït i sincer d’un joc ple de frisances,
un poema de pells on el sexe és l’accent d’un senzill llenguatge.
No sé si tinc raó, potser tu, potser jo.
Si avui parlo d’amor és per dir-vos, potser sense força ni traça,
que faré mil cançons amagant veritats sota un joc de paraules.
És només per això que me cal dir-ho ara.
que potser caldrà dir que les lleis han confós plusvàlua amb família.
Potser no tinc raó, potser tu, potser jo.
I parlaré d’aquells de qui el cos és presó de passions condemnades,
i en un llit clandestí quan per fi ve la nit amagats s’amanyaguen.
No sé si tinc raó, potser tu, potser jo.
L’amor és el plaer gratuït i sincer d’un joc ple de frisances,
un poema de pells on el sexe és l’accent d’un senzill llenguatge.
No sé si tinc raó, potser tu, potser jo.
Si avui parlo d’amor és per dir-vos, potser sense força ni traça,
que faré mil cançons amagant veritats sota un joc de paraules.
És només per això que me cal dir-ho ara.
Sexe anal, nassos de patata i Queer as folk. Per Jénifer Ballvé
En aquesta primera Ànima Borda, us vull proposar dues lectures i un visionat. Comencem per les lectures.
‘Por el culo’ (editorial Egales) és un llibre que acaben de publicar dos activistes marikes basques: Javier Sáez i Sejo Carrascosa.
Suposo que totes heu sentit en alguna conversa i fins i tot en alguna assemblea l’expressió ‘que els donguin pel cul!’ i és que la penetració anal es troba en el centre del discurs social com allò horrible, dolent…el pitjor dels pitjors.
És molt trist que encara avui es cregui que la penetració anal és exclusiva dels gais com si tinguéssim un cul diferent a la resta. El plaer anal és universal i negar-ho és seguir el joc al control sexual. Cal fer del cul un lloc productiu i positiu. I aquest llibre ens pot ajudar.
‘Por el culo’ presenta un ampli i amè recorregut al voltant del cul i del sexe anal: de la seva història, dels seus valors, de com allò anal organitza els gèneres i les sexualitats, i de com està atrevessat per criteris de raça, de classe i de poder. Des de la complexa sexualitat anal a la Grècia Antiga fins la crisi de la sida, passant per les presons, el bareback, Freud, les lesbianes butch, els sodomites, el fist o els óssos, aquest llibre traça la genealogia d’un dels espais menys explorats per la teoria, però més transitats per la pràctica: l’espai anal.
La seguna lectura que us recomano no acaba de sortir. Fa molts anys que Ediciones La Cúpula publica els còmics de Ralf König en castellà. Pel que fa a la publicació en català, hi ha hagut dos intents. Llibres de l’Índex va publicar ja fa alguns anys ‘El condó assassí’ però no van seguir fent més traduccions. Per altra banda, l’editorial Glénat ha publicat en català el còmic més conegut de König: ‘L’home desitjat’ i sembla que tenen la intenció de publicar-ne d’altres.Ralf König és un dibuixant de còmics alemany que retrata amb sobredosi (justificada i necessària) de sarcasme, les misèries i les peripècies de gais, algunes lesbianes i alguns heteros.
Les seves il·lustracions es carcteritzen pels nassos de patata dels personatges i el detallisme perfecte de tota la parafernàlia del món de l’ambient gai.
Però no tot és ambient, König també parla de l’activisme d’alliberament GLT, de la sida, de l’exili sexual dels pobles cap a les ciutats, de com n’és d’absurda la cultura de la monogàmia…i tot des d’un humor brillant i radical capaç d’entretenir-nos i fer-nos pensar alhora.
I acabo recomenant-vos que us enganxeu a la sèrie de culte (almenys per mi) Queer as folk. La podeu veure pel seriesly.com, seriesyonkis.com… o demanant-li a la Tieta, redactora i correctora de l’Accent Bord, que té el pack de les 5 temporades.
Fa un temps, es va passar per Cuatro, i és molt patètic, i des d’aquí ho denunciem, que TV3 comprés els drets per passar-la i que finalment no ho fes per por a provocar un escàndol. Per això faig una crida a enviar pots de xampú H&S a Televisió de Catalunya amb un full amb la frase ‘Si us aclapara la caspa: traieu-vos-la! Volem Queer as Folk a TV3!’.
 |
| Emmett |
Queer as folk és una sèrie sobre la vida de set amics gais i lesbianes a Pitsburg, una ciutat mitjana dels Estats Units. Si bé en un primer moment (només cal veure la petardada de la caràtula d’inici) , ens pot semblar una sèrie frívola i irrellevant, anirem veient que no, que ens trobem davant d’un anàlisi social del fet gai, lèsbic i trans que ens permetrà reflexionar sobre les lluites per l’alliberament sexual. No dic pas que Queer as folk sigui un pamflet reivindicatiu en línia amb l’esquerra independentista i amb plena coincidència de lluites amb el Brot Bord! No! Però ens permet tenir una llista àmplia de temes per reflexionar, qüestionar…Al llarg de les 5 temporades es parla de ‘matrimoni homosexual’, vih, gerontofòbia (fòbia a la gent madura) en l’ambient gai, activisme GLT, homofòbia, transfòbia, oci capitalista (ambient, drogues…), monogàmia, sexualitat, ploma, essencialisme gai i lèsbic, sexe consumista, vigorèxia…
També és important dir que per primer cop en una ‘sèrie gai’, apareixen imatges de sexe gai i lèsbic sense la censura a què ens tenen acostumades. Res a veure amb els petonets freds i tímids de la quota marica de TV3.
I per acabar, m’agradaria fer un homenatge a un dels personatges.: l’Emmett. Un exiliat sexual que es va escapar de l’Amèrica profunda, racista i homòfoba per poder desenvolupar-se en llibertat. Una autèntica apologia de la ploma que il·lustra a la perfecció aquella frase revolucionària que cridaven les activistes de la Radikal Gay: ‘Si no els agrada la teva ploma…clava’ls-la!’.
